L’Euro-monitor, una empresa d’estadística mundial, pronostica un augment de 48 milions de nous residents en solitari per l’any 2020, una dada que significa un salt del 20%. Solters i solteres representen el grup que més creix. I per primer cop el nombre de persones solteres supera ja al de casades a moltes parts del món. A les àrees urbanes d’Austràlia, com a mitjana, una de cada tres dones d’entre 30 i 34 anys no té parella; a Espanya les xifres són similars. El 30% de les dones japoneses d’entre 30 i 45 anys no es casen, mentre que als Estats Units la franja de dones a la trentena casades ha baixat, per primer cop, per sota del 50 %. Per la seva banda, Xina compta amb més de vint milions més d’homes que dones, i a ciutats grans com ara Pequín es calcula en més de 800.000 el nombre de dones solteres de més de trenta anys, amb formació i ingressos elevats i que escullen no casar-se.
Malgrat aquesta tendència en augment, ser dona soltera encara suposa un estigma cultural de discriminació, que la comunitat científica coneix com “singlisme”. En el llenguatge col·loquial, es parla de “spinster” en anglès, “solterona” en català o castellà, i “shengnu” en mandarí – una traducció literal de ser una persona… “sobrant”!
SINGLED [OUT] explora l’estigma transcultural existent mentre intenta també reflexionar sobre el lloc que ocupa l’amor avui en dia, en un món on l’individualisme avança com a centre de l’equació, i on la solteria –especialment la femenina-encara segueix molt estigmatitzada.